Una de les poques coses que ens deixa volar i ser lliures, escapar i sentir-nos vius és la imaginació. Gràcies a ella podem viatjar sense moure'ns de la cadira. Somniar mons i situacions practicament impossibles que ens deixen fujir de realitats que no sempre son agradables...
Podríem continuar imaginant que hi ha damunt d'aquests globus, o quin món apareixería després d'aquesta mena de sostre...no ús sembla?
Ieeep!
- Blanca
- pensaments, idees, moments, situacions...tot allò que em ve de gust escriure i compartir...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
M'encanta, és superxulo. Deixe'm que vole la imaginació pe tot arreu i fiquem-li unes gotetes de poesia.
per cert, et faig un toc perquè supose que eres tú a qui vaig trobar l'altre dia en un raconet de la meua biblioteca. Estaves tan xuclada per la lectura que em va semblar malament saludar-te, però ara ho faig des d'ací.
Besadetes
No cal buscar guions enrevessats. Un simple globus escapat cel amunt n'hi ha prou per fer una història ben bonica.
Publica un comentari a l'entrada