Ieeep!

La meva foto
pensaments, idees, moments, situacions...tot allò que em ve de gust escriure i compartir...

dijous, de juny 26, 2008

CAPITOL II: Lectura del tema

Dia 25 al matí. Sona el despertador. Bastant d'hora: 06.45h. Em dutxo, menjo una fruita, mentre penso si pendrem un cafè o potser estic massa nerviosa...decideixo deixar el café per quan acabi la lectura del tema. Ahir a la nit em va costar una mica més adormir-me. Una cosa es escriure un tema, i lliurar-l'ho al profe o al tribunal, que en total no els hi veuràs les cares si no estan d'acord amb el que has posat, però l'altre, és haver de donar la cara, després de tres o quatre dies. Moltes vegades estas llegint allò que suposadament et semblava que estava prou bé i...resulta que fa més aviat vergonyeta, i no acabes d'entendre ni tú, el que volies dir amb tota aquella parrafada "intel·lectualoide". Però , és el que toca.

L'últim dia ens van dir que la pròxima prova, es a dir, la de llegir el tema, la faríem en un altre institut perquè no hi cabem. Em pregunto, perquè no hi cabem en el institut primer, si haviem de ser 60 i en som 35? Total, que toca tornar a la busqueda i captura del nou institut, que vulguis que no, també et posa un pèl neviosa. Com a mínim a mí. Perquè no saps ven bé on és quan de temps necessitaràs per desplaçar-te...Com ja havia fet el primer dia, he buscat l'adreça per internet i no ha estat gens dificil trobar-ho.


El meu cor s'accelerat una mica, quan a Clot la Renfe a decidit, descansar uns 7 o 8 minutets per...no sé, respirar? Per no fer perdre la costum als passatgers?Perquè el conductor necessitava fumar-se un cigarret? Perquè la "catanaria" no anava prou fina? ¡¡¡"Ha saber"!!!! Aquí ja no podía ni llegir el Qué?, ni el 20 minutos, ni res de res. No parava de mirar el rellotge i la meva cama començava a tenir el "mal de sant Vito". Miraculosament s'ha posat en marxa. Però aquest minuts perduts m'han posat dels nervis. Sort que no me pres cap cafè.


Quan he agafat el metro he contat les parades i n'hi havien 13 (diguem que aquest número em persegueix!!)fins a destí. Només disposo de 35 minuts. Hi ha possibilitats d'arribar tard. Merda!. Sí, sí. Un viatge de Merda! Patint com una "cosaca". A les 8.50h arribo a desti i en el semàfor de davant de la boca del metro em trobo una noia que ja havia vist el dia abans que va cap a les opos. Juntes trobem amb facilitat l'Institut. Ufff!!!! Falten cinc minuts i només hi han quatre persones? Que extrany. La veritat és que hi ha força enrenou de gent jove amb les hormones disparades, voltant i cridant pels passadissos de l'Institut. Donen les notes, hi ha casal..."un jaleo".


Poc després de comentar la jugada de la poca gent que som i tal, ha sortit la presidenta i la secretaria del tribunal a passar llista. En veure l'enrenou, que hi ha decideixen tornar a sortir més tard, després del primer en fer la lectura, per veure si la resta han aconseguit arribar. Sembla ser que rigorosament això no és pot fer...però com som gaire bé una família...Jo sóc la segona...i necessito un lavabo amb urgència!!!

Quan ha sortit el primer. Jo me esperat a la porta, mentre una companya em deia: Truca!, Entra! Pregunta!. Jo pensava: Calla!! que em poses negra!!Perquè trigaven una estona. Després d'una profunda inspiració li he contestat: -"Ja em cridaran, no pateixis que no ens quedarem aquí a dormir. És que jo sóc molt prudent i si no em criden jo no entro." Surt la presi i diu el meu nom. M'estic cagant! Ja hi he anat abans però...a mí els nervis se'm posen als intestins i l'esfínter va de bòlit!!!. Apreto i ....entro. Em donen el sobre número 13 tancat i signat on jo havia posat dins, el meu examen el dia anterior. "-El pots obrir i llegir. Ho pots fer dreta o asseguda. Com vulguis". Després d'un moment de dubte... he preferit asseure'm. Aquesta és una de les coses que no sé mai com ho he de fer. Si m'assec perquè m'assec i si estic dreta, tampoc em convenç. És igual. No crec que en el fons això tingui molta importància. He començat a llegir. Cada vegada que deia la paraula dramatització o bé dramatitzables, m'entrebancava. Jooodeeer... i com el tema anava d'això no et dic res la de vegades que hi havia aquesta paraula escrita...la boca cada vegada més seca. La sensació de que les frases eran molt llargues. Els miro o no els miro. Els miro, un cop. Ningú m'està mirant. Tots amb el cap en els seus papers, escrivint el que sigui. Els miro el segon cop. Exactament igual que el primer. Em suen les mans, estic llegint per sistema, no poso atenció al que llegeixo. Ja estic. Crec que no he anat depressa. Que he llegit el que hi havia. I que estava força bé. Per tant...Segur que el tema està aprovat!!! Si senyor!! Amb positivitat!!! (jajajaja) Jo ho escric però que m'ho cregui ja és una altre cosa.


Surto. Dic adéu, bon dia, i a fora, els meus companys, pregunten: -Com ha anat?. Quina cara posen?. Anar, anar... jo crec que més o menys bé. La cara que posen...?Més aviat d'aborriment i de, resignació. Mirar?No et miren gens. Estan pels seus papers i alguns escriuen coses. Bé nois jo me'n vaig. Son les 9.45h i ja he acavat la segona prova... Això es un rotllo!!!!!!!







to be continued.................................












diumenge, de juny 22, 2008

CAPITOL I: Els temas.

Les 6.45 i els ulls com a dues taronges i la necessitat de llevar-me, però una mena de mandra nerviosa encara no em deixa fer un bot del llit. Passen els minuts...sona el despertador! Bon dia son les 7.00 del matí del dissabte 21. El 1er dia de contacte oposicional. Em dutxo ràpidament, mentre penso que m'agradaría que avui la Renfe em fes el favor d'anar a l'hora. La nit abans he preparat tot el que m'he d'endur per no haver de pensar massa abans de marxar. El meu estimat m'ha preparat un entrepà boníssim de pernil salat i una llesca de gall d'indi (encara que no n'estigui d'acord amb la convinació...)i me l'ha guardat a la nevera.

Em menjo un iogurt, li dono les sobres a la Bauma o bé Pellofa Bruta, Mumetes, Baumetes, Jaume, Saquet de necessitat, Lastimitas...entre d'altres noms... Aquí la teniu!!Mona eh? bé per els que els hi agradin els gossos esclar! Jo en sé d'unes que més aviat els hi fa engunieta..., reviso el bolso ha veure si ho tinc tot: targeta de tren i metro, planell de l'Institud on he d'anar, diners, el treball que he d'entregar i un informe de l'inspector, amb molt bona nota per cert, per sí ens el demanen en la primera sessió, ipot, les ulleres de sol i l'entrepà...les claus, el mòbil...un petò pel Jordi que dorm i marxo cames ajudeu-me, amb la seva abraçada a la pell i la bona energia que despren. La necessitaré!

La Renfe va bé. Primera bona notícia del dia. Després d'un viatge trànquil al costat de la finestra veient el mar i el solarro que farà avui, repassant alguna cosa que porto escrita en uns paper petits, amb anotacions d'últim moment que ahir em van semblar importants, arribo a Catalunya. Baixo i a l'escala mecànica, veig una noia amb un inmens patracol de fulls i li tafanejo la portada "Oposicions a Educació infantil". Mira! "Otra" que espera que li diguin : "Curzas la pasarela" o "estas nominada"!! Agafo el metro, amb un fred a dins que pela, i baixo a la parada que em toca. Miro el planell que porto i el comparo amb un que hi ha penjat a la pared de l'andana del metro. Gaire bé al davant hi ha dues "cacho" de noies vestides d'alguna empresa de seguretat. Em miren, mentre miro el planell. Aixeco els ulls, les miro i els dic: "Bon dia". Em responen amb un bon dia a l'uníson i un somriure d'orella a orella. Avui serà un ...Bon Dia!!

Trobar l'institud ha estat molt i molt fàcil. Està en un barri bònic i agradable de passejar-hi. He arribat una hora i mitja abans! Ufff!Potser me passat, una mica. Massa d'hora no?. Un cop localitzada la porta d'entrada, m'assec en un banc de fora i penso si anar a algun bareto, llegir apunts o quedar-me asseguda una estoneta més tranquilament...De sobte, arriba un noia que em mira de cua d'ull. Em pregunta si és aquí on es fan les opos de música. Li dic que sí. S'asseu i xerrem una estoneta. És de Valencia però treballa a Vallgorgina. M'encanta sentir parlar la gent amb accent diferent al meu. Estem una estoneta parlant i quan ja no hi ha res més a dir...decideixo que aniré a prendre alguna cosa a un bar. Li pregunto si em vol acompanyar i em diu que sí. Brutal!! S'aixeca, m'aixeco i.........Mai m'havia sentit tant i tant i tant baixeta!!!! Metre noranta de tia!!! No puc evitar engegar-li: "Nena ets molt ALTA!! Quan medeixes??, Bé... jo sóc molt baixeta...però...". Riem un moment sobre el tema. M'explica que des de que treballa amb nens i nenes té problemes d'esquena, sobretot amb els petits, que la troben gegantina i li tenen por al principi. Em ve al cap, que, els extrems, no són bons. Però qui els viu s'hi ha d'acostumar.

Arribem a un bar. A la terrassa em trobo a una noia amb la que em coincit, tres cops, fent les opos!! Ens saludem dient: "Quina llàstima trobar-te aquí, em pensava que tú ja havies aprovat!!!" Després s'acosta una altre noia i despres una altre. Ja som quatre. Totes a les opos.
Sabeu què? El que sempre m'ha flipat d'aquest tipus d'oposicions és que la gent no es concient de que l'altre és un rival i que tots lluitem per una plaça que et pot treure l'altre. És molt guapo, veure que hi ha conpanyerisme i que aquest rotllo queda en segon terme. Jo encara conservo un parell d'amigues que vaig conèixer a oposicions i que elles ja han aprovat!!!

Bé quan falta un quart d'hora anem juntes cap a l'entrada. Ara ja hi ha més gent...però tampoc massa. És estrany. Normalment sempre hi ha un munt de gent! Trobo un parell de noies més que el curs passat també és van presentar. Entrem. Surt la presidenta. MERDA!! És la que feia de secretaria l'any anterior! No té perquè, però, no m'agrada gens que es repeteixi la gent del tribunal any rera any. He de pensar però, que tinc força sort, la presidenta que hauría de ser, està de baixa i era la mateixa del curs passat i de l'altre, per tant: Segona bona noticia del dia!

Ens van cridant per nom i cognoms. Els donem el D.N.I, ho miren en una llista i ens fan possar a la cua per donar el treball i l'informe. Ufff!!!! Sort que l'he agafat per si de cas...Un cop tot entregat, ens fan deixar el bolso en una classe petita, rotllo aula d'acollida, i ens diu un del tribunal que, només podem agafar el que necessitem per escriure i aigua. Quan entrem a la classe que ens indica, ell amb una mena de planell a la mà, ens diu a on em de seure. Xerro una estona amb la de davant de coses tribials i resulta que és també de Mataró. El món es un "pañuelo" ple de mocs verds!!!!. Després d'uns quants minuts, entra el noi que ens anava col·locant i ens fa canviar de lloc. No entenem res. Després d'una estona, ens torna a canviar...Què carai passa? Sembla el joc de les cadires això? Amb els nervis tothom esclata a riure, dient tot de parides varies...Finalment ens expliquen que tenien matriculades a la oposició, d'aquell tribunal en concret 60 persones i que tant sols s'hi han presentat 35. Tercera bona noticia del dia. Quans menys serem, més places tindrem!!

Son gairebé les 11h del matí, falten uns 5minuts aproximadament, quan acaben de donar-nos tot d'instruccions, finalitza dient: "Bé, ara ja podeu marxar. L'Oposició començarà a les 12h" Com? Què? S'ha equivocat no? No entenem res. El noi del meu costat de taula fa una cara d'agobio "que te cagas" aixeca el dit i pregunta: "Perdona, no podríem començar ara? Que farem una hora esperant?". La presi respon: "No. Podeu repassar una miqueta. Tots els tribunals comencen a la mateixa hora". Per tant, mentre la gran majoria remuguem i la començem a deixar verda i de tots colors...marxem cap al pati de l'Institud i ens anem dispersant. Uns al bar, d'altres a comprar aigua o alguna cosa per menjar...Jo, m'assec a terra i truco al Jordi. Després repasso una miqueta els apunts i a dos quarts aproximadament vaig al lavabo i per acabar de passar l'hora xerro amb un noi de Taradell, tot preocupat perquè no li toqui fer el segon examen el dissabte vinent perquè té un concert a França. També hi ha una noia molt maca que quan li dic que jo he portat l'informe de l'inspector de casualitat, ella em respon que s'han de llegir bé les resolucions perquè ho possava allí. Vaja, té raó!.

Les 12h. Entrem. Seiem. La presi, posa una a una unes boles "cutres salsixeres" de bingo en una bosa de roba de sac, mentre va dient els números. Quan ja ha possat les 25, demana a un del tribunal que en tregui una. El 3. Merda! No me'l sé!. El 19. Merda! No me'l sé gaire i és dificil! Si-us-plau, ara un de fàcil, si-us-plau!!! El ....16. Quarta Bona Noticia del dia!!!.

Després de dues hores vinga escriure, i després de rellegir-l'ho una vegada de dalt a baix, crec que els quatre folis per davant i pel darrera estàn força bé. Entenedors i situats en el tema i amb l'argot actualitzat del la nova llei d'educació. N'estic contenta. Fins i tot satisfeta. El problema és que el curs passat també estava contenta i...no vaig aprovar. Bé ara ja no s'hi pot fer res. Poso l'examen dins del sobre, que...Ah!! No ho havia dit. En el meu sobre hi ha un número. El número de l'opositor...És el 13!!! Espero que aquest número em doni sort!!!

Dimecres a les 9.30h del matí, l'he d'anar a llegir...
to be continued......

divendres, de juny 20, 2008

OPOSICIONS: Pròleg

Demà...demà és el dia en que comencen...m'explicaré.
Un día vaig decidir que ja en tenia prou d'escoles concertades i que volia provar sort amb un altre àmbit de l'educació anomenat...escola pública. Tot i els consells de força gent, majoritariament d'edat avançada i dient les mateixes frases o refranys esperançadors "en todas partes cuecen habas", "no creguis que serà la panacea"... jo "ni corta ni perezosa", que m'hi llenço de CAP. I esclar, a la primera m'estrello, de COP. Serà que jo no tinc estrella? Ei, ei (la veu parla: no creuràs que tothom aprova a la primera??? i a més, has estudiat gaire?) Com sempre la veu, té força raó.
Bé, com que això d'apuntar-se a llistes, de substitucions.... AAAAAAAAAAHHH!!!!!!!!, en aquelles époques, em feia por (mamà pooorrr!!!) resulta que vaig tornar a caure en el propi parany de la seguretat de feina segura...a on? SENYORS I SENYORES HA UNA ALTRE CONCERTADA!!!!! Com que sembla ser que sóc lenta de reflexes en aquesta escola també m'hi vaig quedar 6 anys de la meva vida juveníbola marevellosa!!! (Un petó inmens als meus antics companys)
Després de molt pensar i deixar passar el temps per assegurar-me de que no tinc cap virus diferent a la resta dels mortals, vaig tornar a decidir que em presentava a oposicions. Ah! Però, encara no em sentia prou segura com per fer el pas definitiu. Es a dir: Si aprovo opos, marxo de la concertada. Si no, em quedo. Què mona! Oi? Total, que finalment...vaig suspendre, és evident i m'hi vaig quedar un anyet més, aguantant la totura xina de les mises de començament i final de curs, en les que havia de dirigir els cants. Perquè JO?!!! Perquè era la mestre de música! I...(la veu: si entres en una escola religiosa hauràs d'assumir el tipus de línia escolar...no et sembla?) Sí, si, si...tota la raó. Al curs següent vaig intentar negociar amb la direcció que m'arreglessin els paper de l'atur altrament dit: EL PARU, però per qüestions que ara no entraré, em van dir que...mira...no. Estem molt contents amb tú, però...no. Total que tenia dues opcions:
a) Si no aprovo:
- em quedo a la mateixa concertada, un altre any.
- em llenço a la picina, m'apunto a llistes... i a la aventura a veure a on em toca anar a substituir, per tant marxo de la concertada d'una vegada per totes, ja que tantes ganes tinc! (Uffff!!! Que pesada!!! Ni que em tractessin malament pobre gent! Si són super macos!!Però quan se'm posa una idea al cap...jolin!).
Doncs, sí! Em vaig decidir per la segona opció. Vaig fer un sondeig, per aquí i per allà i la majoría de gent m'aniva i em deia : "Sí dona, sí. Segur que trobes feina. No veus que ara necessiten més gent. amb tot això de la sisena hora i la inmigració..." Així que ...vaig tornar a suspendre i la segona setmana de Setembre...JA TENIA FEINA!!! Bé no cal exagerar...només mitja jornada. Oh! Sí! Què guay no? Home... depen...sí pel temps que et queda. No per la pasta. I sincerament, no ús penso enganyar. A mí la feina m'agrada. Estar amb nens/es m'aporta molt. Però si no cobrés no la faria! Ho tinc claríssim.
Doncs ara que ja sabeu la història...me'n vaig ha estudiar les últimes hores...
Demà, demà és el dia que comencen...


dijous, de juny 19, 2008

Camille...escolta, mira i ...disfruta!!!!

Tinc una molt bona amiga que em va fer descobrir aquesta fantàstica cantant. I dic fantàstica, perquè crec que Sí, ho és. Sembla ser que al final de la pel.lícula de Ratatoullie, surt una musiqueta força bonica i es d'aquesta autora. Doncs bé, la meva amiga Nat, la va trobar (l'autora vull dir) i ...txán!!! Aquí la teniu. Es veu que s'està possant força de moda.He vist un anunci de cotxes per la tele, que tot es de color blanc i hi ha molta gent que mira i camina (crec que és alguna cosa així).Em sembla que sona una altre cançó d'ella. Diria que part dels sons estan fets amb la boca. Hi ha una part del video on és veu força bé com fa aquests sons...

Ha de ser un "gustasso" desfer un vestit de llana com aquest...!!!
Em recorda a una actriu que ara fa de cantant...una que quan era molt jovenenta va sortir a la pel.li: "El cabo del miedo" (abogado...)Però ara mateix...no recordo el seu nom.

dissabte, de juny 14, 2008


A TÚ LADO LA VIDA ME SIENTA MEJOR!!!

...i perquè no?...

Avui dia (?) dissabte, he començat el meu bloc...perquè? i perquè no? Soposo que tot és més interessant que estudiar per les oposicions a Mestre d' Educació Musical a l'escola Pública...Dissabte vinent tinc el primer examen i dec estar tant cagada, atabalada, fastiguejada, obstruida i atontada que mira...m'he fet un bloc...i perquè no?

M'imagino que la gent escriu blocs per dir coses interessants...doncs...jo no.