Ieeep!

La meva foto
pensaments, idees, moments, situacions...tot allò que em ve de gust escriure i compartir...

divendres, de juliol 18, 2008

Lídia Pujol...

No he sigut mai una efèrrima fan de cap artísta, però porto potser 6 anys o potser més, seguint la carrera d'una dona que dalt l'escenari, és potència, imaginació, cruesa... cantant i actriu, viu cadascuna de les seves interpretacions com si realment li haguessin succeit. Segueix el seu instint i va caminant cap allò que creu, sense vergonya i ferma en les propostes artístiques. Sap envoltar-se de músics espectaculars, des del pianista Dani Espasa, subtil, tendre i acariciador de notes, fins als màgics, Aleix Tobias i Xavi Lozano, passant pel jove Pau Figueres que abraça i fa sonar la guitarra com el més gran instrumentista.
En aquesta interpretació de "l'arbret" intervé la genial Maite Martin, que sempre m'ha encantat, amb la finura dels seus pianos i els seus fils de veu tant i tant intensos...



"L'arbret", sempre ha estat per mí com un diàleg amb la meva pròpia mare...de totes maneres el meu ocell, finalment sembla que comença ha volar... amb ales pròpies...poc a poc.

diumenge, de juliol 13, 2008

GATS.........

...no sé m'he enganxat a mirar animacions de Gats al youtube i...



BONÍSSIM!!!!

ANIMALADES!!!

Avui al facebook d'una amiga hi havia penjat això! Va per tots aquells que teniu gats a casa. Sobretot per la meva germaneta!!!! Vigila amb la Rita que no se sap mai!!!!


divendres, de juliol 11, 2008

UN BON CONCERT

El dia 9 d'aquest mes vaig anar amb la meva amiga Natali a veure un concert. Certament no en tenia ni idea del que anava a veure, però normalment confio força en el seu bon gust musical, ja que sempre comparteix amb mí descobriments musicals, de dansa o de "pelis" que valen molt la pena i aquesta vegada...tot i algunes circumstàncies que no val la pena anomenar valia la pena, esperar fins a mitja nit. Feia força temps que no ballava...i això que m'agrada fer-ho, però pel motiu que sigui el meu cos no aconseguia impulsar-se i deixar-se anar per les notes musicals de qualsevol ritme i... Black Gandhi ho va aconseguir!! Qui m'hagués dit que tornaria a moure aquest cos a ritme de "reggae"!!??



AH!!! ESTÀ FORÇA CLAR NO? NO MARXIS SENSE..... UN BON SOMRIURE!!!!!!!

LAS MIGAS

Las Migas son quatre "a-migas" que han format un grup flamenc. La veritat és que m'agraden força, tant la manera de tocar de les instrumentistes com la veu de la Sílvia Pérez, una noia de Palafrugell, que podríem pensar que es nascuda a Cadiz per exemple!

Sigui quina sigui, la bona música sempre tindrà un lloc en el meu cor i en el meu bloc...

dijous, de juliol 10, 2008

CAPITOL FINAL

M'HEU TROBAT????????..............DONCS Sí!!!!!!!!!!!!!!! HI SÓC!!!!!!!!!! HO HE ACONSEGUIT!!!!! "QUIÉN LA SIGUE LA CONSIGUE", després de 4 anys arribat el meu moment!
SÓC FUNCIONARIA!!!!!!!!!!!!!!!!!


(EN PRÀCTIQUES)








Teoricament, és molt dificil que no tigui plaça, ja que de 200 que n'hi havia per tot Catalunya, han aprovat a 140 persones!!Per tant plaça en tinc. A més com que he tret un 7,1 més els merits dels anys treballats i els cursets...encara podré triar on treballar i tot!!!!! Seria fantàstic!!!

Ara sí, BONES VACANCES!!!!!!!!

CAPITOL IV: La cançó

....de puta pena!!!!!!!!!!!! I no era difícil (dins de la dificultat que tenen les punyeteres partitures que ens donen per cantar) Per qui no sàpiga de que va: Tens 20 minuts per cantar una cançó que et dona el tribunal i només pots portar un diapasó, de forquilla (aparatet de metall que picant-lo contra la mà o objecte contundent i acostant-lo a la orella reprodueix la nota "la 440")
Bé diguessim que és la prova que més "por", "pànic", "pal", "mal de panxa" "agobio" "agonia" etc, ens provoca a la gent de les oposicions de música. Sí, encara que siguem de música. Bé doncs la meva partitura estava en to de Sol major, tenia una fa5 becaire allà dalt de tot. Anava canviant de compàs de 2/4 a 3/4 i dels 10 o 12 compassos que hi havia només s'en repetien dos. En quan al ritme, tot eren tresets de corxeres i sincopes per un tubo. Vaja que potser amb 15 minutets més hagués pogut fer alguna cosa però....Quan el vocal del tribunal va obrir la porta i em va dir: "S'han acabat els 20 minuts" Vaig pensar...S.O.S. Només sortir per la porta i tornar a entrar a una altre classe on hi havia assegudes les "quatre magnífiques armades" amb els seus diapasons de forquilla per veure si ho fas bé i no t'abaixes del to, ja tremolava. Tot i cantar els quatre compassos inicials bé, la resta de la cançó me la vaig inventar i la vaig definar...com la Sónia de Operación Triumfo cantant la cançó de la Sakira!!! O pitjor!! Que jo no anava vestideta de "lujo"ni era en un plató de T.V. Potser millor, d'alguna manera el "CAGARRO" de cançó que vaig fer només el van sentir 4 persones....Ja ni ús explico a l'hora de dirigir-la!!!.....Semblava que ballés el Chikichiki!!!!.
Doncs res, que vaig sortir super feta caldo!! Enfadada i agobiada!!!!!! Merda de prova!!! Injusta i mentidera!!!! El dia següent a les 4 de la tarda sabria si havia aprovat tota la oposició.

CAPITOL III: Presentació del treball

No ús tornaré a deleitar amb tot el rotllo "del madrugón opositario", perquè ja ús el sabeu. Més que res dir:
Quan vaig arribar a l'Institut en qüestió, resulta que de les quatre persones que anaven davant meu, per fer la exposició o presentació del treball que haviem entregat el primer dia de la oposició, tres varen haver d'esperar-se que tornés de Mataró un dels vocals, ja que s'havia deixat la clau on guardaven aquests treballs en concret i la clau se l'havia deixat a casa. M'ENCANTA LA RESPONSABILITAT DE LA GENT!!!!!!!.Aquí la penya patint per arribar a l'hora, resant a cada moment (siguis agnòstic o no, ja que la cultura familiar en moments de dificultat sempre pesen i retornen als origens), perquè no hi hagi merdés a les rondes o la Renfe peti i les eminències que fan de tribunal d'oposició és deixen la clau i han de tornar a casa i arribar dues hores més tard, perquè resulta que havia vingut amb tren i metro!!!!PER CAGAR-S'HI. Però, bé "no hay mal que por bien no venga". Per aquest petit problema (que li va costar dues hores de nervis innecesaris a les persones en qüestió), a mí em va tocar ser la tercera en fer la exposició. Genial!!!
Resulta que com jo no parava de mirar-me les (a les del tribunal 4 noies), elles no tenien més remei que atendre a les meves paraules... havia d'aprofitar que tenia 4 persones per a mí sola que havien d'escoltar per collons...això no passa cada día!! Normalment no t'escolta ni "cristo" quan parles i a sobre has de demanar que no t'interrompin i que et deixin acavar...Resulta que en una de les preguntes que em van fer, jo vaig respondre: -"Això, és tant nou, que no ho sabeu ni vosaltres. Jo he optat per aquesta manera d'avaluar, però més que res perquè no he tingut més opció que decidir-me a fer-ho d'alguna manera. Però com vosaltres, no sé si és la millor manera o no...ho haurem d'anar descobrint a mesura que la nova llei d'educació s'hagi d'anar aplicant. No tinc la formula màgica." Ample somriure i...bon cap de setmana.
Vaig sortir amb l'adrenalina alta. M'HAVIA ANAT BÉ!! SÍ N'ESTAVA CONFIADA.