CAPITOL IV: La cançó

....de puta pena!!!!!!!!!!!! I no era difícil (dins de la dificultat que tenen les punyeteres partitures que ens donen per cantar) Per qui no sàpiga de que va: Tens 20 minuts per cantar una cançó que et dona el tribunal i només pots portar un diapasó, de forquilla (aparatet de metall que picant-lo contra la mà o objecte contundent i acostant-lo a la orella reprodueix la nota "la 440")
Bé diguessim que és la prova que més "por", "pànic", "pal", "mal de panxa" "agobio" "agonia" etc, ens provoca a la gent de les oposicions de música. Sí, encara que siguem de música. Bé doncs la meva partitura estava en to de Sol major, tenia una fa5 becaire allà dalt de tot. Anava canviant de compàs de 2/4 a 3/4 i dels 10 o 12 compassos que hi havia només s'en repetien dos. En quan al ritme, tot eren tresets de corxeres i sincopes per un tubo. Vaja que potser amb 15 minutets més hagués pogut fer alguna cosa però....Quan el vocal del tribunal va obrir la porta i em va dir: "S'han acabat els 20 minuts" Vaig pensar...S.O.S. Només sortir per la porta i tornar a entrar a una altre classe on hi havia assegudes les "quatre magnífiques armades" amb els seus diapasons de forquilla per veure si ho fas bé i no t'abaixes del to, ja tremolava. Tot i cantar els quatre compassos inicials bé, la resta de la cançó me la vaig inventar i la vaig definar...com la Sónia de Operación Triumfo cantant la cançó de la Sakira!!! O pitjor!! Que jo no anava vestideta de "lujo"ni era en un plató de T.V. Potser millor, d'alguna manera el "CAGARRO" de cançó que vaig fer només el van sentir 4 persones....Ja ni ús explico a l'hora de dirigir-la!!!.....Semblava que ballés el Chikichiki!!!!.
Doncs res, que vaig sortir super feta caldo!! Enfadada i agobiada!!!!!! Merda de prova!!! Injusta i mentidera!!!! El dia següent a les 4 de la tarda sabria si havia aprovat tota la oposició.