No he sigut mai una efèrrima fan de cap artísta, però porto potser 6 anys o potser més, seguint la carrera d'una dona que dalt l'escenari, és potència, imaginació, cruesa... cantant i actriu, viu cadascuna de les seves interpretacions com si realment li haguessin succeit. Segueix el seu instint i va caminant cap allò que creu, sense vergonya i ferma en les propostes artístiques. Sap envoltar-se de músics espectaculars, des del pianista Dani Espasa, subtil, tendre i acariciador de notes, fins als màgics, Aleix Tobias i Xavi Lozano, passant pel jove Pau Figueres que abraça i fa sonar la guitarra com el més gran instrumentista.
En aquesta interpretació de "l'arbret" intervé la genial Maite Martin, que sempre m'ha encantat, amb la finura dels seus pianos i els seus fils de veu tant i tant intensos...
"L'arbret", sempre ha estat per mí com un diàleg amb la meva pròpia mare...de totes maneres el meu ocell, finalment sembla que comença ha volar... amb ales pròpies...poc a poc.
En aquesta interpretació de "l'arbret" intervé la genial Maite Martin, que sempre m'ha encantat, amb la finura dels seus pianos i els seus fils de veu tant i tant intensos...
"L'arbret", sempre ha estat per mí com un diàleg amb la meva pròpia mare...de totes maneres el meu ocell, finalment sembla que comença ha volar... amb ales pròpies...poc a poc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada