ensar massa abans de marxar. El meu estimat m'ha preparat un entrepà boníssim de pernil salat i una llesca de gall d'indi (encara que no n'estigui d'acord amb la convinació...)i me l'ha guardat a la nevera.Em menjo un iogurt, li dono les sobres a la Bauma o bé Pellofa Bruta, Mumetes, Baumetes, Jaume, Saquet de necessitat, Lastimitas...entre d'altres noms... Aquí la teniu!!Mona eh? bé per els que els hi agradin els gossos esclar! Jo en sé d'unes que més aviat els hi fa engunieta..., reviso el bolso ha veure si ho tinc tot: targeta de tren i metro, planell de l'Institud on he d'anar, diners, el treball que he d'entregar i un informe de l'inspector, amb molt bona nota per cert, per sí ens el demanen en la primera sessió, ipot, les ulleres de sol i l'entrepà...les claus, el mòbil...un petò pel Jordi que dorm i marxo cames ajudeu-me, amb la seva abraçada a la pell i la bona energia que despren. La necessitaré!
La Renfe va bé. Primera bona notícia del dia. Després d'un viatge trànquil al costat de la finestra veient el mar i el solarro que farà avui, repassant alguna cosa que porto escrita en uns paper petits, amb anotacions d'últim moment que ahir em van semblar importants, arribo a Catalunya. Baixo i a l'escala mecànica, veig una noia amb un inmens patracol de fulls i li tafanejo la portada "Oposicions a Educació infantil". Mira! "Otra" que espera que li diguin : "Curzas la pasarela" o "estas nominada"!! Agafo el metro, amb un fred a dins que pela, i baixo a la parada que em toca. Miro el planell que porto i el comparo amb un que hi ha penjat a la pared de l'andana del metro. Gaire bé al davant hi ha dues "cacho" de noies vestides d'alguna empresa de seguretat. Em miren, mentre miro el planell. Aixeco els ulls, les miro i els dic: "Bon dia". Em responen amb un bon dia a l'uníson i un somriure d'orella a orella. Avui serà un ...Bon Dia!!
Trobar l'institud ha estat molt i molt fàcil. Està en un barri bònic i agradable de passejar-hi. He arribat una hora i mitja abans! Ufff!Potser me passat, una mica. Massa d'hora no?. Un cop localitzada la porta d'entrada, m'assec en un banc de fora i penso si anar a algun bareto, llegir apunts o quedar-me asseguda una estoneta més tranquilament...De sobte, arriba un noia que em mira de cua d'ull. Em pregunta si és aquí on es fan les opos de música. Li dic que sí. S'asseu i xerrem una estoneta. És de Valencia però treballa a Vallgorgina. M'encanta sentir parlar la gent amb accent diferent al meu. Estem una estoneta parlant i quan ja no hi ha res més a dir...decideixo que aniré a prendre alguna cosa a un bar. Li pregunto si em vol acompanyar i em diu que sí. Brutal!! S'aixeca, m'aixeco i.........Mai m'havia sentit tant i tant i tant baixeta!!!! Metre noranta de tia!!! No puc evitar engegar-li: "Nena ets molt ALTA!! Quan medeixes??, Bé... jo sóc molt baixeta...però...". Riem un moment sobre el tema. M'explica que des de que treballa amb nens i nenes té problemes d'esquena, sobretot amb els petits, que la troben gegantina i li tenen por al principi. Em ve al cap, que, els extrems, no són bons. Però qui els viu s'hi ha d'acostumar.
Arribem a un bar. A la terrassa em trobo a una noia amb la que em coincit, tres cops, fent les opos!! Ens saludem dient: "Quina llàstima trobar-te aquí, em pensava que tú ja havies aprovat!!!" Després s'acosta una altre noia i despres una altre. Ja som quatre. Totes a les opos.Sabeu què? El que sempre m'ha flipat d'aquest tipus d'oposicions és que la gent no es concient de que l'altre és un rival i que tots lluitem per una plaça que et pot treure l'altre. És molt guapo, veure que hi ha conpanyerisme i que aquest rotllo queda en segon terme. Jo encara conservo un parell d'amigues que vaig conèixer a oposicions i que elles ja han aprovat!!!
Bé quan falta un quart d'hora anem juntes cap a l'entrada. Ara ja hi ha més gent...però tampoc massa. És estrany. Normalment sempre hi ha un munt de gent! Trobo un parell de noies més que el curs passat també és van presentar. Entrem. Surt la presidenta. MERDA!! És la que feia de secretaria l'any anterior! No té perquè, però, no m'agrada gens que es repeteixi la gent del tribunal any rera any. He de pensar però, que tinc força sort, la presidenta que hauría de ser, està de baixa i era la mateixa del curs passat i de l'altre, per tant: Segona bona noticia del dia!
Ens van cridant per nom i cognoms. Els donem el D.N.I, ho miren en una llista i ens fan possar a la cua per donar el treball i l'informe. Ufff!!!! Sort que l'he agafat per si de cas...Un cop tot entregat, ens fan deixar el bolso en una classe petita, rotllo aula d'acollida, i ens diu un del tribunal que, només podem agafar el que necessitem per escriure i aigua. Quan entrem a la classe que ens indica, ell amb una mena de planell a la mà, ens diu a on em de seure. Xerro una estona amb la de davant de coses tribials i resulta que és també de Mataró. El món es un "pañuelo" ple de mocs verds!!!!. Després d'uns quants minuts, entra el noi que ens anava col·locant i ens fa canviar de lloc. No entenem res. Després d'una estona, ens torna a canviar...Què carai passa? Sembla el joc de les cadires això? Amb els nervis tothom esclata a riure, dient tot de parides varies...Finalment ens expliquen que tenien matriculades a la oposició, d'aquell tribunal en concret 60 persones i que tant sols s'hi han presentat 35. Tercera bona noticia del dia. Quans menys serem, més places tindrem!!
Son gairebé les 11h del matí, falten uns 5minuts aproximadament, quan acaben de donar-nos tot d'instruccions, finalitza dient: "Bé, ara ja podeu marxar. L'Oposició començarà a les 12h" Com? Què? S'ha equivocat no? No entenem res. El noi del meu costat de taula fa una cara d'agobio "que te cagas" aixeca el dit i pregunta: "Perdona, no podríem començar ara? Que farem una hora esperant?". La presi respon: "No. Podeu repassar una miqueta. Tots els tribunals comencen a la mateixa hora". Per tant, mentre la gran majoria remuguem i la començem a deixar verda i de tots colors...marxem cap al pati de l'Institud i ens anem dispersant. Uns al bar, d'altres a comprar aigua o alguna cosa per menjar...Jo, m'assec a terra i truco al Jordi. Després repasso una miqueta els apunts i a dos quarts aproximadament vaig al lavabo i per acabar de passar l'hora xerro amb un noi de Taradell, tot preocupat perquè no li toqui fer el segon examen el dissabte vinent perquè té un concert a França. També hi ha una noia molt maca que quan li dic que jo he portat l'informe de l'inspector de casualitat, ella em respon que s'han de llegir bé les resolucions perquè ho possava allí. Vaja, té raó!.
Les 12h. Entrem. Seiem. La presi, posa una a una unes boles "cutres salsixeres" 
de bingo en una bosa de roba de sac, mentre va dient els números. Quan ja ha possat les 25, demana a un del tribunal que en tregui una. El 3. Merda! No me'l sé!. El 19. Merda! No me'l sé gaire i és dificil! Si-us-plau, ara un de fàcil, si-us-plau!!! El ....16. Quarta Bona Noticia del dia!!!.
de bingo en una bosa de roba de sac, mentre va dient els números. Quan ja ha possat les 25, demana a un del tribunal que en tregui una. El 3. Merda! No me'l sé!. El 19. Merda! No me'l sé gaire i és dificil! Si-us-plau, ara un de fàcil, si-us-plau!!! El ....16. Quarta Bona Noticia del dia!!!.Després de dues hores vinga escriure, i després de rellegir-l'ho una vegada de dalt a baix, crec que els quatre folis per davant i pel darrera estàn força bé. Entenedors i situats en el tema i amb l'argot actualitzat del la nova llei d'educació. N'estic contenta. Fins i tot satisfeta. El problema és que el curs passat també estava contenta i...no vaig aprovar. Bé ara ja no s'hi pot fer res. Poso l'examen dins del sobre, que...Ah!! No ho havia dit. En el meu sobre hi ha un número. El número de l'opositor...És el 13!!! Espero que aquest número em doni sort!!!
Dimecres a les 9.30h del matí, l'he d'anar a llegir...
to be continued......
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada