CAPITOL III: Presentació del treball

No ús tornaré a deleitar amb tot el rotllo "del madrugón opositario", perquè ja ús el sabeu. Més que res dir:
Quan vaig arribar a l'Institut en qüestió, resulta que de les quatre persones que anaven davant meu, per fer la exposició o presentació del treball que haviem entregat el primer dia de la oposició, tres varen haver d'esperar-se que tornés de Mataró un dels vocals, ja que s'havia deixat la clau on guardaven aquests treballs en concret i la clau se l'havia deixat a casa. M'ENCANTA LA RESPONSABILITAT DE LA GENT!!!!!!!.Aquí la penya patint per arribar a l'hora, resant a cada moment (siguis agnòstic o no, ja que la cultura familiar en moments de dificultat sempre pesen i retornen als origens), perquè no hi hagi merdés a les rondes o la Renfe peti i les eminències que fan de tribunal d'oposició és deixen la clau i han de tornar a casa i arribar dues hores més tard, perquè resulta que havia vingut amb tren i metro!!!!PER CAGAR-S'HI. Però, bé "no hay mal que por bien no venga". Per aquest petit problema (que li va costar dues hores de nervis innecesaris a les persones en qüestió), a mí em va tocar ser la tercera en fer la exposició. Genial!!!
Resulta que com jo no parava de mirar-me les (a les del tribunal 4 noies), elles no tenien més remei que atendre a les meves paraules... havia d'aprofitar que tenia 4 persones per a mí sola que havien d'escoltar per collons...això no passa cada día!! Normalment no t'escolta ni "cristo" quan parles i a sobre has de demanar que no t'interrompin i que et deixin acavar...Resulta que en una de les preguntes que em van fer, jo vaig respondre: -"Això, és tant nou, que no ho sabeu ni vosaltres. Jo he optat per aquesta manera d'avaluar, però més que res perquè no he tingut més opció que decidir-me a fer-ho d'alguna manera. Però com vosaltres, no sé si és la millor manera o no...ho haurem d'anar descobrint a mesura que la nova llei d'educació s'hagi d'anar aplicant. No tinc la formula màgica." Ample somriure i...bon cap de setmana.
Vaig sortir amb l'adrenalina alta. M'HAVIA ANAT BÉ!! SÍ N'ESTAVA CONFIADA.