Dia 25 al matí. Sona el despertador. Bastant d'hora: 06.45h. Em dutxo, menjo una fruita, mentre penso si pendrem un cafè o potser estic massa nerviosa...decideixo deixar el café per qua
n acabi la lectura del tema. Ahir a la nit em va costar una mica més adormir-me. Una cosa es escriure un tema, i lliurar-l'ho al profe o al tribunal, que en total no els hi veuràs les cares si no estan d'acord amb el que has posat, però l'altre, és haver de donar la cara, després de tres o quatre dies. Moltes vegades estas llegint allò que suposadament et semblava que estava prou bé i...resulta que fa més aviat vergonyeta, i no acabes d'entendre ni tú, el que volies dir amb tota aquella parrafada "intel·lectualoide". Però , és el que toca.
n acabi la lectura del tema. Ahir a la nit em va costar una mica més adormir-me. Una cosa es escriure un tema, i lliurar-l'ho al profe o al tribunal, que en total no els hi veuràs les cares si no estan d'acord amb el que has posat, però l'altre, és haver de donar la cara, després de tres o quatre dies. Moltes vegades estas llegint allò que suposadament et semblava que estava prou bé i...resulta que fa més aviat vergonyeta, i no acabes d'entendre ni tú, el que volies dir amb tota aquella parrafada "intel·lectualoide". Però , és el que toca.L'últim dia ens van dir que la pròxima prova, es a dir, la de llegir el tema, la faríem en un altre institut perquè no hi cabem. Em pregunto, perquè no hi cabem en el institut primer, si haviem de ser 60 i en som 35? Total, que toca tornar a la busqueda i captura del nou institut, que vulguis que no, també et posa un pèl neviosa. Com a mínim a mí. Perquè no saps ven bé on és quan de temps necessitaràs per desplaçar-te...Com ja havia fet el primer dia, he buscat l'adreça per internet i no ha estat gens dificil trobar-ho.
El meu cor s'accelerat una mica, quan a Clot la Renfe a decidit, descansar uns 7 o 8 m
inutets per...no sé, respirar? Per no fer perdre la costum als passatgers?Perquè el conductor necessitava fumar-se un cigarret? Perquè la "catanaria" no anava prou fina? ¡¡¡"Ha saber"!!!! Aquí ja no podía ni llegir el Qué?, ni el 20 minutos, ni res de res. No parava de mirar el rellotge i la meva cama començava a tenir el "mal de sant Vito". Miraculosament s'ha posat en marxa. Però aquest minuts perduts m'han posat dels nervis. Sort que no me pres cap cafè.
inutets per...no sé, respirar? Per no fer perdre la costum als passatgers?Perquè el conductor necessitava fumar-se un cigarret? Perquè la "catanaria" no anava prou fina? ¡¡¡"Ha saber"!!!! Aquí ja no podía ni llegir el Qué?, ni el 20 minutos, ni res de res. No parava de mirar el rellotge i la meva cama començava a tenir el "mal de sant Vito". Miraculosament s'ha posat en marxa. Però aquest minuts perduts m'han posat dels nervis. Sort que no me pres cap cafè.Quan he agafat el metro he contat les parades i n'hi havien 13 (diguem que aquest número em persegueix!!)fins a destí. Només disposo de 35 minuts. Hi ha possibilitats d'arribar tard. Merda!. Sí, sí. Un viatge de Merda! Patint com una "cosaca". A les 8.50h arribo a desti i en el semàfor de davant de la boca del metro em trobo una noia que ja havia vist el dia abans que va cap a les opos. Juntes trobem amb facilitat l'Institut. Ufff!!!! Falten cinc minuts i només hi han quatre persones? Que extrany. La veritat és que hi ha força enrenou de gent jove amb les hormones disparades, voltant i cridant pels passadissos de l'Institut. Donen les notes, hi ha casal..."un jaleo".
Poc després de comentar la jugada de la poca gent que som i tal, ha sortit la presidenta i la secretaria del tribunal a passar llista. En veure l'enrenou, que hi ha decideixen torn
ar a sortir més tard, després del primer en fer la lectura, per veure si la resta han aconseguit arribar. Sembla ser que rigorosament això no és pot fer...però com som gaire bé una família...Jo sóc la segona...i necessito un lavabo amb urgència!!!
Quan ha sortit el primer. Jo me esperat a la porta, mentre una companya em deia: Truca!, Entra! Pregunta!. Jo pensava: Calla!! que em poses negra!!Perquè trigaven una estona. Després d'una profunda inspiració li he contestat: -"Ja em cridaran, no pateixis que no ens quedarem aquí a dormir. És que jo sóc molt prudent i si no em criden jo no entro." Surt la presi i diu el meu nom. M'estic cagant! Ja hi he anat abans però...a mí els nervis se'm posen als intestins i l'esfínter va de bòlit!!!. Apreto i ....entro. Em donen el sobre número 13 tancat i signat on jo havia posat dins, el meu examen el dia anterior. "-El pots obrir i llegir. Ho pots fer dreta o asseguda. Com vulguis". Després d'un moment de dubte... he preferit asseure'm. Aquesta és una d
e les coses que no sé mai com ho he de fer. Si m'assec perquè m'assec i si estic dreta, tampoc em convenç. És igual. No crec que en el fons això tingui molta importància. He començat a llegir. Cada vegada que deia la paraula dramatització o bé dramatitzables, m'entrebancava. Jooodeeer... i com el tema anava d'això no et dic res la de vegades que hi havia aquesta paraula escrita...la boca cada vegada més seca. La sensació de que les frases eran molt llargues. Els miro o no els miro. Els miro, un cop. Ningú m'està mirant. Tots amb el cap en els seus papers, escrivint el que sigui. Els miro el segon cop. Exactament igual que el primer. Em suen les mans, estic llegint per sistema, no poso atenció al que llegeixo. Ja estic. Crec que no he anat depressa. Que he llegit el que hi havia. I que estava força bé. Per tant...Segur que el tema està aprovat!!! Si senyor!! Amb positivitat!!! (jajajaja) Jo ho escric però que m'ho cregui ja és una altre cosa.
ar a sortir més tard, després del primer en fer la lectura, per veure si la resta han aconseguit arribar. Sembla ser que rigorosament això no és pot fer...però com som gaire bé una família...Jo sóc la segona...i necessito un lavabo amb urgència!!!Quan ha sortit el primer. Jo me esperat a la porta, mentre una companya em deia: Truca!, Entra! Pregunta!. Jo pensava: Calla!! que em poses negra!!Perquè trigaven una estona. Després d'una profunda inspiració li he contestat: -"Ja em cridaran, no pateixis que no ens quedarem aquí a dormir. És que jo sóc molt prudent i si no em criden jo no entro." Surt la presi i diu el meu nom. M'estic cagant! Ja hi he anat abans però...a mí els nervis se'm posen als intestins i l'esfínter va de bòlit!!!. Apreto i ....entro. Em donen el sobre número 13 tancat i signat on jo havia posat dins, el meu examen el dia anterior. "-El pots obrir i llegir. Ho pots fer dreta o asseguda. Com vulguis". Després d'un moment de dubte... he preferit asseure'm. Aquesta és una d
e les coses que no sé mai com ho he de fer. Si m'assec perquè m'assec i si estic dreta, tampoc em convenç. És igual. No crec que en el fons això tingui molta importància. He començat a llegir. Cada vegada que deia la paraula dramatització o bé dramatitzables, m'entrebancava. Jooodeeer... i com el tema anava d'això no et dic res la de vegades que hi havia aquesta paraula escrita...la boca cada vegada més seca. La sensació de que les frases eran molt llargues. Els miro o no els miro. Els miro, un cop. Ningú m'està mirant. Tots amb el cap en els seus papers, escrivint el que sigui. Els miro el segon cop. Exactament igual que el primer. Em suen les mans, estic llegint per sistema, no poso atenció al que llegeixo. Ja estic. Crec que no he anat depressa. Que he llegit el que hi havia. I que estava força bé. Per tant...Segur que el tema està aprovat!!! Si senyor!! Amb positivitat!!! (jajajaja) Jo ho escric però que m'ho cregui ja és una altre cosa.Surto. Dic adéu, bon dia, i a fora, els meus companys, pregunten: -Com ha anat?. Quina cara posen?. Anar, anar... jo crec que més o menys bé. La cara que posen...?Més aviat d'aborriment i de, resignació. Mirar?No et miren gens. Estan pels seus papers i alguns escriuen coses. Bé nois jo me'n vaig. Son les 9.45h i ja he acavat la segona prova... Això es un rotllo!!!!!!!
to be continued.................................
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada