ELS MESTRES

Amb tot el que està passant a l'ensenyament, i veient que l'opinió pública no pot parar de dir la seva, jutjar, analitzar i expressar el que en un moment o altre li ve al cap, crec que no està de més escoltar opinions diverses de mestres, experts, filòsofs, pedagogs i d'altres persones amb criteri, paciència i ganes d'avançar. Evidenment que la provocació en els temes educatius i les comparances amb l'ensenyament d'ahir i d'avui no poden deixar de sorgir en els debats. Però, com a mestre que sóc, sí crec, que hem perdut el nord. Qui? Ús preguntareu. Els mestres?, els pares i mares?, la societat en general? No ho sé, jo no sóc cap experta i igual que la resta de persones també en aquest blog expresso la meva humil opinió. Del que sí tinc la sensació i és evidenment molt sutil, que hi ha una generalització de pensament cap als altres força atacant i molt poc constructiva. Vull dir, que moltes de les persones, mestres, professors, pares i mares, comerciants, polítics... és mouen per la vida pensant que els nens i els joves d'avui dia són enemics que no són capaços de comportar-se d'una forma educada i humil davant d'aquelles persones que tenen més edat que ells. Evidenment no vull posar a tothom en el mateix sac i hi ha molta gent que no actua així en la seva vida diaria. Però hi ha força tendència a estar a la defensiva. Tendim a recordar, que educats i fantàstics erem quan nosaltres teniem la seva edat...però no recordem que potser no ens deixaven expressar-nos? Que teniem més por, que hi havia més repressió? S'ha perdut l'equilibri, la tendresa i l'empatia. Hem perdut la pràctica a posar límits i a ser prou disciplinats per aconseguir amb esforç, entre tots a educar aquells que en un futur governaran aquest món.
Aquí teniu un programa molt interessant on la gent que parla sobre el tema, no són els de sempre: polítics de torn (Maragall i "camarilla"), el senyor Cardús, amb tots els respectes, però sembla que no hi hagi ningú més per parlar sobre temes educatius, els sindicats amb els seus arguments de sempre (queixosos, de tot i per tot)i algún que altre mestre amb la moral pel terra i l'autoestima de vacances.
Espero que ús agradi i si més no ús fagi pensar...en aquest interessant tema: L'OFICI DE MESTRE.