Demà Dissabte bé la "Rousi"(així és com l'anomenen els seus germans). Vindrà amb la seva parella el Dani, que encara no coneixem. Hem pensat buscar alguna recepta nova per dinar, doncs, per això està la família per a fer de conillets d'indies...Com que la Roser és més de la banda de les verduretes que dels animalons, em pensat fer una lasanya de verdures:
Ieeep!
- Blanca
- pensaments, idees, moments, situacions...tot allò que em ve de gust escriure i compartir...
divendres, de gener 23, 2009
dissabte, de gener 17, 2009
MARC PARROT!!!
És bó, molt bó!!
Jo també vull unes bones ulleres per veure-hi malament i així no haver de sortir cames ajudeu-me...
Jo també vull unes bones ulleres per veure-hi malament i així no haver de sortir cames ajudeu-me...
divendres, de juliol 18, 2008
Lídia Pujol...
No he sigut mai una efèrrima fan de cap artísta, però porto potser 6 anys o potser més, seguint la carrera d'una dona que dalt l'escenari, és potència, imaginació, cruesa... cantant i actriu, viu cadascuna de les seves interpretacions com si realment li haguessin succeit. Segueix el seu instint i va caminant cap allò que creu, sense vergonya i ferma en les propostes artístiques. Sap envoltar-se de músics espectaculars, des del pianista Dani Espasa, subtil, tendre i acariciador de notes, fins als màgics, Aleix Tobias i Xavi Lozano, passant pel jove Pau Figueres que abraça i fa sonar la guitarra com el més gran instrumentista.
En aquesta interpretació de "l'arbret" intervé la genial Maite Martin, que sempre m'ha encantat, amb la finura dels seus pianos i els seus fils de veu tant i tant intensos...
"L'arbret", sempre ha estat per mí com un diàleg amb la meva pròpia mare...de totes maneres el meu ocell, finalment sembla que comença ha volar... amb ales pròpies...poc a poc.
En aquesta interpretació de "l'arbret" intervé la genial Maite Martin, que sempre m'ha encantat, amb la finura dels seus pianos i els seus fils de veu tant i tant intensos...
"L'arbret", sempre ha estat per mí com un diàleg amb la meva pròpia mare...de totes maneres el meu ocell, finalment sembla que comença ha volar... amb ales pròpies...poc a poc.
diumenge, de juliol 13, 2008
ANIMALADES!!!
Avui al facebook d'una amiga hi havia penjat això! Va per tots aquells que teniu gats a casa. Sobretot per la meva germaneta!!!! Vigila amb la Rita que no se sap mai!!!!
divendres, de juliol 11, 2008
UN BON CONCERT
El dia 9 d'aquest mes vaig anar amb la meva amiga Natali a veure un concert. Certament no en tenia ni idea del que anava a veure, però normalment confio força en el seu bon gust musical, ja que sempre comparteix amb mí descobriments musicals, de dansa o de "pelis" que valen molt la pena i aquesta vegada...tot i algunes circumstàncies que no val la pena anomenar valia la pena, esperar fins a mitja nit. Feia força temps que no ballava...i això que m'agrada fer-ho, però pel motiu que sigui el meu cos no aconseguia impulsar-se i deixar-se anar per les notes musicals de qualsevol ritme i... Black Gandhi ho va aconseguir!! Qui m'hagués dit que tornaria a moure aquest cos a ritme de "reggae"!!??
AH!!! ESTÀ FORÇA CLAR NO? NO MARXIS SENSE..... UN BON SOMRIURE!!!!!!!
AH!!! ESTÀ FORÇA CLAR NO? NO MARXIS SENSE..... UN BON SOMRIURE!!!!!!!
LAS MIGAS
Las Migas son quatre "a-migas" que han format un grup flamenc. La veritat és que m'agraden força, tant la manera de tocar de les instrumentistes com la veu de la Sílvia Pérez, una noia de Palafrugell, que podríem pensar que es nascuda a Cadiz per exemple!
Sigui quina sigui, la bona música sempre tindrà un lloc en el meu cor i en el meu bloc...
Sigui quina sigui, la bona música sempre tindrà un lloc en el meu cor i en el meu bloc...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)


