MENUDA

Només començar a escoltar-la ja he començat a plorar i... oh misteri...no puc parar. La lletra és preciosa, com no podia ser d'altre manera essent del Serrat...però...Silvia Pérez Cruz, tens una veu tant BONICA i FABULOSA. Felicitats una versió com n'hi ha poques.
Deixa'm venir amb tú, deixa'm, venir...

ELS MESTRES

Amb tot el que està passant a l'ensenyament, i veient que l'opinió pública no pot parar de dir la seva, jutjar, analitzar i expressar el que en un moment o altre li ve al cap, crec que no està de més escoltar opinions diverses de mestres, experts, filòsofs, pedagogs i d'altres persones amb criteri, paciència i ganes d'avançar. Evidenment que la provocació en els temes educatius i les comparances amb l'ensenyament d'ahir i d'avui no poden deixar de sorgir en els debats. Però, com a mestre que sóc, sí crec, que hem perdut el nord. Qui? Ús preguntareu. Els mestres?, els pares i mares?, la societat en general? No ho sé, jo no sóc cap experta i igual que la resta de persones també en aquest blog expresso la meva humil opinió. Del que sí tinc la sensació i és evidenment molt sutil, que hi ha una generalització de pensament cap als altres força atacant i molt poc constructiva. Vull dir, que moltes de les persones, mestres, professors, pares i mares, comerciants, polítics... és mouen per la vida pensant que els nens i els joves d'avui dia són enemics que no són capaços de comportar-se d'una forma educada i humil davant d'aquelles persones que tenen més edat que ells. Evidenment no vull posar a tothom en el mateix sac i hi ha molta gent que no actua així en la seva vida diaria. Però hi ha força tendència a estar a la defensiva. Tendim a recordar, que educats i fantàstics erem quan nosaltres teniem la seva edat...però no recordem que potser no ens deixaven expressar-nos? Que teniem més por, que hi havia més repressió? S'ha perdut l'equilibri, la tendresa i l'empatia. Hem perdut la pràctica a posar límits i a ser prou disciplinats per aconseguir amb esforç, entre tots a educar aquells que en un futur governaran aquest món.
Aquí teniu un programa molt interessant on la gent que parla sobre el tema, no són els de sempre: polítics de torn (Maragall i "camarilla"), el senyor Cardús, amb tots els respectes, però sembla que no hi hagi ningú més per parlar sobre temes educatius, els sindicats amb els seus arguments de sempre (queixosos, de tot i per tot)i algún que altre mestre amb la moral pel terra i l'autoestima de vacances.
Espero que ús agradi i si més no ús fagi pensar...en aquest interessant tema: L'OFICI DE MESTRE.

BARRUFA L'OLLA!!!!!

Feia molt i molt de temps que no pensava en aquests fantàstics éssers blaus. Ahir una companya de l'Aemcat, va enviar uns enllaços boníssims sobre els barrufets, perquè alguns dels alumnes o alguna classe de la seva escola són l'aula dels barrufets i buscava la cançó, informació i totes aquestes coses, que ens toca fer als mestres de música... mireu, mireu....

TIM BARTON

Sempre m'ha agradat aquest home...i recordava haver vist un curt d'animació d'ell que m'havia impressionat molt. Ara, coses de la vida, després d'haver anat a donar una volta pel blog de la meva germana "planeta tortilla" on hi té penjat un curt d'animació boníssim, m'he possat a mirar a veure que trobava i ....txan!!! El curt del Vincent Price, del Tim Barton!!!!!!!!



Una maravella, que fa pensar en...com deuen ser per dins aquests nens i nenes que sempre són tant políticament correctes. Aquests nens/es que no aixequen mai la veu, que sembla que a l'aula no hi són, però tot ho fan més o menys bé. No criden l'atenció, no són irrespectuosos...espero que tinguin un món interior i imaginari més...no sé...menys...inquietant? Uff...

I la música? No ús sona? Tinc la sensació que s'assembla molt a una cançó que cantava quan anava de colònies...una que parlava d'una tribu i dels esperits d'aquesta tribu que cantaven "al gran espiritu". Crec que la tornada era amb unes paraules inventades: "Anikuni, uauauauani, uauauanika uauaua, eaoani misimi" Potser se m'ha anat l'olla, però em sembla recordar-la així i les notes d'aquest curt és com si fossin les d'aquella cançó...

BON PROFIT I UN HOME I UN ELEFANT!!

El dinar d'ahir molt bé! Una bona vetllada...un dinar que dura fins a les 20.30h per voluntat de tots els començals és passar una bona estona i un bon dissabte!!. Gràcies per venir Roser i Dani, m'ho vaig passar molt bé gaudint de la vostra companyia!!

Després d'aquesta petita introducció, avui m'he estat escoltant amb molta atenció el disc que el Jordi em va regalar per Nadal: Cançons Tel.lúriques de Roger Mas que m'agrada molt! Aquí ús deixo un tastet d'aquesta profunda veu que t'atrapa, amb un video molt divertit d'una cançó que no està en aquest àlbum però que també és molt "xula".



A disfrutar!!

CONVIDATS!!!!!

Demà Dissabte bé la "Rousi"(així és com l'anomenen els seus germans). Vindrà amb la seva parella el Dani, que encara no coneixem. Hem pensat buscar alguna recepta nova per dinar, doncs, per això està la família per a fer de conillets d'indies...Com que la Roser és més de la banda de les verduretes que dels animalons, em pensat fer una lasanya de verdures:

MARC PARROT!!!

És bó, molt bó!!
Jo també vull unes bones ulleres per veure-hi malament i així no haver de sortir cames ajudeu-me...