Ieeep!

La meva foto
pensaments, idees, moments, situacions...tot allò que em ve de gust escriure i compartir...

divendres, de juny 20, 2008

OPOSICIONS: Pròleg

Demà...demà és el dia en que comencen...m'explicaré.
Un día vaig decidir que ja en tenia prou d'escoles concertades i que volia provar sort amb un altre àmbit de l'educació anomenat...escola pública. Tot i els consells de força gent, majoritariament d'edat avançada i dient les mateixes frases o refranys esperançadors "en todas partes cuecen habas", "no creguis que serà la panacea"... jo "ni corta ni perezosa", que m'hi llenço de CAP. I esclar, a la primera m'estrello, de COP. Serà que jo no tinc estrella? Ei, ei (la veu parla: no creuràs que tothom aprova a la primera??? i a més, has estudiat gaire?) Com sempre la veu, té força raó.
Bé, com que això d'apuntar-se a llistes, de substitucions.... AAAAAAAAAAHHH!!!!!!!!, en aquelles époques, em feia por (mamà pooorrr!!!) resulta que vaig tornar a caure en el propi parany de la seguretat de feina segura...a on? SENYORS I SENYORES HA UNA ALTRE CONCERTADA!!!!! Com que sembla ser que sóc lenta de reflexes en aquesta escola també m'hi vaig quedar 6 anys de la meva vida juveníbola marevellosa!!! (Un petó inmens als meus antics companys)
Després de molt pensar i deixar passar el temps per assegurar-me de que no tinc cap virus diferent a la resta dels mortals, vaig tornar a decidir que em presentava a oposicions. Ah! Però, encara no em sentia prou segura com per fer el pas definitiu. Es a dir: Si aprovo opos, marxo de la concertada. Si no, em quedo. Què mona! Oi? Total, que finalment...vaig suspendre, és evident i m'hi vaig quedar un anyet més, aguantant la totura xina de les mises de començament i final de curs, en les que havia de dirigir els cants. Perquè JO?!!! Perquè era la mestre de música! I...(la veu: si entres en una escola religiosa hauràs d'assumir el tipus de línia escolar...no et sembla?) Sí, si, si...tota la raó. Al curs següent vaig intentar negociar amb la direcció que m'arreglessin els paper de l'atur altrament dit: EL PARU, però per qüestions que ara no entraré, em van dir que...mira...no. Estem molt contents amb tú, però...no. Total que tenia dues opcions:
a) Si no aprovo:
- em quedo a la mateixa concertada, un altre any.
- em llenço a la picina, m'apunto a llistes... i a la aventura a veure a on em toca anar a substituir, per tant marxo de la concertada d'una vegada per totes, ja que tantes ganes tinc! (Uffff!!! Que pesada!!! Ni que em tractessin malament pobre gent! Si són super macos!!Però quan se'm posa una idea al cap...jolin!).
Doncs, sí! Em vaig decidir per la segona opció. Vaig fer un sondeig, per aquí i per allà i la majoría de gent m'aniva i em deia : "Sí dona, sí. Segur que trobes feina. No veus que ara necessiten més gent. amb tot això de la sisena hora i la inmigració..." Així que ...vaig tornar a suspendre i la segona setmana de Setembre...JA TENIA FEINA!!! Bé no cal exagerar...només mitja jornada. Oh! Sí! Què guay no? Home... depen...sí pel temps que et queda. No per la pasta. I sincerament, no ús penso enganyar. A mí la feina m'agrada. Estar amb nens/es m'aporta molt. Però si no cobrés no la faria! Ho tinc claríssim.
Doncs ara que ja sabeu la història...me'n vaig ha estudiar les últimes hores...
Demà, demà és el dia que comencen...


1 comentari:

Vicky ha dit...

Vicky: Hola blanquita.. que et vagin molt be les opos demà. Aquest any ja toca que aprovis no et sembla?? MOLTA SORT, que t'ho has currat.